Representants de l’Associació de Càmpings de Girona  i el subdelegat del Govern a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, han acordat dur a terme una reunió el proper dilluns 29 de juny per abordar la problemàtica de la falta de sorra a  platja de s’Abanell que està causant importants perjudicis als càmpings de Blanes i en general al sector turístic de la zona . A la trobada, per intentar trobar una solució al problema que fa anys que s’arrossega, també està previst que hi assisteixi el cap de Costes a Girona, Jordi Planella.

L’Estat ha començat aquests darrers dies, seguint els plans del Ministeri de Medi Ambient, els treballs de regeneració i aportació de sorra a la zona de Malgrat de Mar i l’Associació demana que l’actuació s’estengui a tot el delta de la Tordera i que  les màquines puguin continuar fins a s’Abanell que és a tocar.

A les portes de l’inici de la temporada turística l’Associació de Càmpings de Girona considera urgent trobar una solució al problema de s’Abanell .

“Seria lògic, ara que s’ha iniciat l’actuació, que els treballs poguessin arribar a la totalitat del delta de la Tordera, ja que les platges que hi ha a l’entorn formen una mateixa unitat morfodinàmica a la que també pertany la platja de Blanes”, remarca l’entitat. Fa molt anys que el sector turístic reivindica que les administracions s’impliquin en una solució que permeti la regeneració i estabilització de la platja de Blanes. La manca de sorra en uns 500 metres de la platja de s’Abanell s’ha convertit en un greu problema  pels càmpings que hi ha a primera línea de mar de Blanes; la situació és crítica perquè veuen que  molts turistes se’n van i d’altres  cancel·len reserves perquè no hi ha sorra. Els càmpings han vist com  en cinc anys s’ha passat de tenir entre 60 i 70 metres d’ample a no tenir gairebé sorra.

Es creu que el principal motiu de la manca de sorra a s’Abanell és l’extracció de 2’5 milions de metres cúbics que es va fer davant la zona dels càmpings a mitjans dels anys 90 per reposar les platges del sud del Maresme. El sector turístic també ho atribueix al problema de la construcció de la dessaladora i als tubs de salmorra que hi ha superficials sobre la llera del riu i que fan que el sediment no arribi a la platja.