Sota l’ombra d’un pi, el terra encara conserva la frescor de la nit. Els nens corren entre allotjaments, i l’olor de terra humida anuncia que ha plogut. Res d’això no apareix en un fullet de màrqueting, però és exactament el que el viatger ve a buscar. En un món cada vegada més digital, el contacte amb la natura ha deixat de ser un luxe per convertir-se en una necessitat.

I és que un càmping pot invertir milions a renovar-se i perdre, precisament, allò per què els seus clients el van triar.

Passa quan cada millora afegeix construcció, cada recorregut es converteix en asfalt i cada espai lliure s’interpreta com una oportunitat per col·locar-hi un altre allotjament. L’establiment suma prestacions. Però, pel camí, pot quedar-se sense el seu principal patrimoni: la natura més ancestral.

Durant anys, una part del sector va buscar el seu futur acostant-se al model hoteler. Avui convé preguntar-se fins on cal recórrer aquest camí. Perquè una habitació es pot reproduir en qualsevol destinació. La identitat d’un paisatge, no.

Al Mediterràni, aquesta lliçó és especialment tangible. L’ombra decideix on ve de gust quedar-se; el sòl, què passa quan plou; el cotxe, com es comparteix l’espai. Un càmping és un ecosistema on el planejament, l’aigua, la vegetació, la mobilitat, les instal·lacions i el negoci estan entrellaçats. Alterar una peça transforma les altres, i acumular actuacions sense rumb pot hipotecar les inversions futures.

Com a il·lustració poderosa d’aquesta reflexió podríem prendre la transformació recent de Wecamp Cabo de Gata, dissenyada íntegrament per Tematic Arquitectura. Aquesta intervenció partia d’un càmping existent amb còmodes carrers asfaltats davant de cada parcel·la. Treure asfalt semblava una inversió absurda a priori, però aquesta simple decisió va retornar al terreny la permeabilitat desitjada. La intervenció, desenvolupada juntament amb el projecte paisatgístic de Valentina Greselin, va incorporar solucions de drenatge sostenible integrades en el paisatge que van recuperar el cicle natural del sòl i van aconseguir un fet inaudit: rebaixar en més de 4 °C la temperatura mitjana del lloc.

Retirar asfalt pot semblar un gest menor en comparació amb inaugurar un edifici. En realitat, suposa qüestionar una idea de progrés que durant dècades va confondre millorar amb urbanitzar. A Cabo de Gata, recuperar les funcions del sòl es va convertir en part de la transformació turística per recuperar allò que més valoren les noves generacions.

Per això, triar qui planifica un càmping és triar qui ajuda a decidir-ne el destí. Amb més de 30 anys evolucionant al costat dels càmpings espanyols, Tematic Arquitectura aporta una perspectiva que només dona l’experiència: saber quines decisions perduren, quines obliguen a rectificar i quins elements mereixen conservar-se. Un coneixement que es tradueix en una estratègia pròpia per a cada lloc, capaç d’orientar la inversió i anticipar conflictes abans que apareguin.

La pròxima renovació comença molt abans de l’obra. Comença en decidir quin càmping volem deixar preparat per a les pròximes dècades.

Perquè el risc és invertir en un model que envelleixi abans d’amortitzar-se.

D’aquí a vint anys, els nostres clients continuaran triant aquest lloc pel que hem construït o pel que hem sabut preservar?